La venjança en L'Escanyapobres

La venjança és una reacció intrínseca de la naturalesa humana. Tota persona ha pensat a venjar-se de qui li ha fet mal. És una manera instintiva de defensar-se davant d'una agressió, atès que ningú no desitja passar comptes amb una persona que li ha fet un favor, sinó que la venjança és fruit d'un dany important que generalment rep una persona innocent. La malvestat d'una tercera persona cova la malícia en un mateix i, així, des de temps molt pretèrits podem trobar en la literatura episodis plens d'aquest sentiment que ens és tan familiar. 

"La venjança es dolça i no engreixa" Alfred Hitchcock.

Hi ha tres principals tipus de venjança: en primer lloc, la venjança reactiva, que és aquella que no està pensada fredament i que, en conseqüència, neix a l'instant, és natural i quasi infantil; en segona posició, cal destacar la venjança obsessiva, la qual destaca per perdre la noció de la realitat i capficar-se totalment en un únic objectiu vital, sovint injust i desproporcionat, de venjança; finalment, ens trobem amb la venjança freda, que es distingeix de les altres dues per la seva falta de rancor i, per tant, demana calma i una bona dosi d'intel·ligència. 

Els déus de l'Acròpoli ja estaven farcits de venjances i, per tant, la literatura dels clàssics grecoromans també. Només cal, doncs, que ens fixem en figures com Agamèmnon i Menelau, que van venjar-se de Paris de Troia en la Ilíada, o en personatges com Medea, la qual va matar els seus propis fills per torturar a Jàson. En la literatura més moderna cal ressaltar el capità Ahab de l'obra Moby Dick, que persegueix una balena per tot l'oceà amb l'únic objectiu d'acabar amb la seva existència. Malgrat tot, aquest fet òbviament no li tornarà la cama que es va empassar l'animal. En la literatura romàntica aquest element es converteix en una característica indestriable: només cal recordar obres com Cims Borrascosos, en el qual el personatge de Heathcliff perpetua una venjança en més d'una generació, o -encara que formi part de l'època victoriana- David Copperfield, en la qual el protagonista finalment es pot venjar d'un tirà anomenat Murdstone, que, amb la seva actitud inhumana, va provocar la mort de la seva mare i la destrucció de la seva infància. 

Amb tot, es pot sentenciar que la venjança en la majoria dels casos és una activitat que podreix la persona, però que en d'altres pot arribar a ser sinònim de justícia. Per tant, ¿és proporcional la reacció de l'Eloi? Encara que per culpa de l'Oleguer hagi perdut la feina i l'hagi mossegat un ase a la gepa,  ¿és una venjança justa o potser el càstig de la mort era massa sever? ¿Els actes de l'Eloi són morals perquè ha matat una persona plena d'avarícia i maldat o això no l'eximeix de la condemna?