sábado, 19 de mayo de 2018

Vídeos

Aquí us deixem els enllaços dels vídeos que hem fet durant aquestes últimes setmanes. Primerament, hem compartit amb vosaltres l'entrevista amb Xulio Ricardo Trigo, un autor i fotògraf molt significatiu d'origen gallec, al qual li hem fet una sèrie de preguntes que ens ha respost d'una manera molt interessant, hàbil i educada. 

En segon lloc, us hem enllaçat el reportatge del festival literari de novel·la negra ''El Vi fa Sang'', al qual vam poder assistir, juntament amb la resta de companys, els passats 7 i 8 d'abril. Com ja s'ha comentat en entrades anteriors, va ser una experiència molt enriquidora i, per tant, us recomanem que, si us agrada el gènere negre, visiteu l'Espluga de Francolí l'any que ve. 

Finalment, hem posat l'enllaç del reportatge de la ruta literària que vam realitzar els estudiants de primer curs de filologia catalana. Aquest vídeo segur que us farà agafar ganes d'endinsar-vos en els carrerons de l'Espluga, mentre aneu assimilant els escenaris de la novel·la de L'Escanyapobres. A més, expliquem l'argument de la novel·la i, per tant, si no us veieu amb energia suficient per a llegir-la, almenys us en fareu una idea. 

La sang, el vi i el crim són els elements que mouen aquest festival. No podeu perdre l'oportunitat de ser-ne còmplices.



viernes, 18 de mayo de 2018


CRÒNICA DE LA RUTA

El dissabte dia 7 d'abril, després de dinar, a les 4 de la tarda i gràcies a que les condicions meteorològiques ens ho van permetre, vam ser els alumnes de primer del Grau de Llengua i Literatura catalana juntament amb alguns d'Història, els guies de la ruta de l'Escanyapobres al poble de l'Espluga de Francolí, una ruta adreçada a tots els públics i totalment gratuïta, però sobretot, molt interessant i plena d'emocions que remeten a l'època en què visuqé Oleguer,el gran protagonista de la novel.la.

L'arrencada de la ruta va ser a l'estació de trens del poble, i a partir d'allà cadascú va fer la seva pròpia intervenció i les seves explicions: a l'estació, a l'Hort dels Mínims, al Castell... Hi va haver qui va parlar més i qui va parlar menys, però al cap i a la fi tots hi vam aportar el nostre grà de sorra per fer-ho de la millor manera possible.

Tot i els nervis que portàvem, la professora, la Margarida Aritzeta, ens va ajudar a completar les explicacions, i sempre que podia afegia algun comentari curiós que el públic, tot i no ser molt abundant però mostrant-se molt ineressat i atent en tot moment, agraïa.

 Finalment, al cap d'1 h i mitja aproximadament, va acabar la ruta. Va ser una gran experiència de treball en equip i d'unió, en què,a  més de guies d'una ruta literària, vam tenir l'oportunitat de fer servir material audiovisual i ens vam gravar i fer fotos els uns als altres.
El públic va ser molt amable en tot moment, i els alumnes, vam acabar molt contents de la feina feta, ja que mai abans havíem viscut aquesta experiència de tant d'aprop, una experiència, que com a filòlegs, ens serà olt profitosa!




jueves, 17 de mayo de 2018

Crònica del festival “El Vi fa Sang”

Els dies 6, 7 i 8 d'abril va tenir lloc el festival ''El Vi fa Sang'' a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Es tracta d'un acte que té com a objectiu posar en punt de mira la novel·la criminal en català. El Museu de la Vida Rural va presenciar la majoria de les intervencions.

Cal destacar que els estudiants de Literatura i Societat vam poder assistir a gairebé tots els actes i entrevistar diversos escriptors. (Més endavant us penjarem les entrevistes.)

El primer dia, al vespre, autors com Joan Canela, Jordi Colonques, Andreu Martin, Ramon Usall, Xavier Zambrano, Joan Miquel Capell, Pere Cervantes, Ivan Llambí, Rafa Melero van encapçalar la presentació creuada de novetats criminals i van intervenir a la taula rodona que portava per títol Policies novel·listes: l'experiència és un grau. També vam gaudir de la presentació especial de l'autor Jordi Sierra i Fabra amb Deu dies de juny.






A la nit, a l'Hostal del Senglar, va tenir lloc un sopar literari on a les postres es va presenciar un combat de boxa literari Crims literaris versus crims reals i A favor o en contra de la barreja de realitat i ficció? de la mà d'Andreu Martín i Rafael Vallbona  amb Xulio Ricardo Trigo com a moderador.






El segon dia del festival, escriptores com Ariadna HerreoSusana Hernández, Anna Maria Villalonga i Raquel Gámez Serrano van engegar el matí amb més novetats criminals. Seguidament, una taula rodona de títol Del fet divers a la novel·la, ens va fer reflexionar.


''Des que existeixen els diaris, les pàgines de successos han apassionat els lectors. També la transmissió oral sembla més interessant si explica fets sagnats. Tot plegat constitueix una font inesgotable per als autors de ficció criminal. Només ficció?'' (Extret del programa del festival).

Més tard, dues presentacions especials; Assassins del Camp a càrrec de Margarida Aritzeta, de Marc Morena i d'altres autors tarragonins i Terra de Crims de Valerià Pujol, a càrrec de Rafael Vallbona. La signatura de llibres i un tast de vins, així com el lliurament dels premis El Vi fa Sang als guanyadors del II Concurs Juvenil de Relats, van tancar el matí.


A la tarda, els estudiants de la URV vam fer el guiatge de la ruta de L'Escanyapobres (per a més informació mireu la crònica de la ruta).


Un cop acabada, al Museu de la Vida Rural hi va seguir havent actes. Més presentacions de novetats criminals d'autors com Esperança Camps amb La draga, Jordi Dausà amb Lemmings o Miquel Esteve amb No deixis mai de mirar al cel, en són exemples.


Per altra banda, amb motiu de l'any Pedrolo, Adelais de Pedrolo i Anna Maria Villalonga van pronunciar unes paraules amb l'objectiu d'homenatjar l'escriptor amb motiu del centenari del seu naixement. Així mateix, Sebastià Bennasar va presentar el seu llibre de títol Manuel de Pedrolo, manual de supervivència.






Entre alguna altra presentació, va concloure la tarda un tast de vins i la signatura de llibres.


Aquella mateixa nit, a la Sala Folch i Torres del Casalet, vam gaudir de la lectura dramatitzada''Mossegar-se la cua'' sobre la novel·la de Manuel de Pedrolo. L'obra va ser adaptada per Margarida Aritzeta, Salvador Balcells i Josep M. Vallès. Fotografies de Xulio Ricardo Trigo com a escenari de fons van donar vida a l'obra.


El dia 8 també hi va seguir havent actes, però els estudiants de Literatura i Societat ja havíem de tornar cap a casa. Podeu veure les activitats que es van dur a terme consultant el programa del festival.




Adaptació teatral


Teatralització d'una escena de L'Escanyapobres







ESCENA ÚNICA

(Ja ha caigut la nit, l'Oleguer acaba d'arribar de treballar de la Coma i es dirigeix a l'habitació per seguir comptant monedes juntament amb la Tuies. Tots dos asseguts sobre el llit de matrimoni compten les seves piles de monedes extretes del seu amagatall. Mentrestant, la jove criada, la Coixeta, es troba rere la porta espiant, ja que el seu neguit causat per la convivència al castell no la deixa dormir.)



OLEGUER Aquest són els meus; aquells els teus. Després me'ls deixaràs comptar oi?

TUIES Sí, però tu també els teus: si no, de cap manera.

OLEGUER Per res del món no donis un quarto, em sents? Mira, quines dobles de quatre! Semblen gira-sols! Ves qui se'n desfà! Bé en tenim prou de diners, a fora!

TUIES Bé ho pots dir! Però què hi farem, Oleguer, si no crien d'altra manera?

OLEGUER Quantes en tens, de perruca?

TUIES Jo dues-centes.

OLEGUER Ei, que te n'amagues 10! Ahir jo les vaig comptar. Vaja! Dóna-me'n cinc i estarem iguals.

TUIES Sí! Ara hi corro!

OLEGUER Demà en buscaré cinc més per a cadascú.

TUIES No m'agafes, noi; cadascú amb el que és seu.

OLEGUER Vinga tornem a comptar!

(Mentrestant, fora de l'habitació, la Coixeta es troba remugant sobre el tracte de l'Oleguer i la Tuies envers ella).

COIXETA Ai! Aquests amos no em donen menjar més que pa i aigua, no em crec que siguin pobres... Mengen poc i van amb roba apedaçada, els ha de sobrar diners per força! -passa vora la porta i sent als amos murmurant- Què és el que sento? -s'acosta més a la porta- Números?

(L'Oleguer i la Tuies comencen a recomptar).

OLEGUER Set, vuit, nou...


TUIES En falten deu, on són? Estic completament segura que n'eren trenta, perquè d'una altra cosa no, però amb el tema dels diners no se m'escapa ni una! Segur que deu haver estat la Coixeta. D'ella no me'n fio ni un pèl. Aquí calladeta calladeta, però segur que a la mínima que ens veu despistats posa la mà allà on no li pertoca!

OLEGUER Estàs segura? Mira que la tinc ben amenaçada.

TUIES Què pot haver passat sinó? Els diners no volen per la finestra!

(L'Oleguer i la Tuies obren la porta de la seva habitació i, a l'altra banda, es troben a la Coixeta, arreplegada en un costat, ja que els ha estat espiant tota l'estona).

OLEGUER Què hi fas aquí espiant? De ple que t'hem enxampat! No hauràs pas estat tu qui ens ha robat les monedes, no ''cara-dura''?

TUIES Això això!! Amb les mans a la massa! On les tens?

COIXETA Jo no he agafat res!

OLEGUER I com ho demostres? On erets aquest matí? -amb to acusatiu-.

COIXETA Netejant la primera planta. La gent del poble creu que hi ha fantasmes al castell i us tenen por.

OLEGUER Fantasmes?

TUIES Por? -es miren entre ells i l'Oleguer reacciona-.

OLEGUER No diguis ximpleries! Aquests del poble no s'haurien de posar amb els nostres assumptes!

COIXETA Que sí! Veuen llums per tot el castell!

TUIES Mentidera! Pocavergonya! Que a sobre te'n rius de nosaltres a la cara! Torna'ns els diners ara mateix o digues on els tens!

OLEGUER Ja està bé de dir disbarats!  Fins que no ens tornis els diners no et donarem menjar!

COIXETA Pa i aigua? Només em doneu això! És una misèria! -va dir enfurismada-.

OLEGUER En lloc de robar i retreure'ns coses, ens hauries de besar els peus. Dona gràcies que et donem quelcom i tens on caure morta... A més, ja t'hem dit molts cops que no estem bé de diners, si no mira com anem vestits... No ens podem permetre malversar el poc que tenim.

COIXETA Sí, és clar! -va dir amb ironia- Però qui diu que no compreu roba perquè te l'arregla la senyora si no és per estalviar diners i així tenir-ne més? Sou uns avars! Ja ho diu la gent del poble ESCANYAPOBRES! -va dir assenyalant a l'Oleguer-.

TUIES Què ens has dit?!? -va dir sorpresa-.

OLEGUER Fora d'aquí! Avui mateix et quedes al carrer! No et vull veure mai més per aquí, has sentit? Mai més!
I una altra cosa et diré, pobra de tu si ho dius a algú, m'has sentit? No tinguis valor d'explicar res del que els teus ulls han vist en aquest castell o ja et pots acomiadar de la vida.

COIXETA Més igual! Visc millor treballant de qualsevol altra cosa que aquí! Apa! Adeu-siau!

(La Coixeta va agafar les seves poques pertinences i les va posar dins un farcell. Seguidament va sortir per la porta. L'Oleguer i la Tuies, tot i haver-la acomiadat sobtadament, havien de recuperar-la. Qui els assegurava que callaria? La Coixeta tenia planejada una venjança, però calia temps. Tragué les deu monedes que havia trobat aquell matí sota les mantes del llit dels amos i somrigué).

COIXETA Vosaltres m'ajudareu a sobreviure i a cobrar la meva dolça venjança. -parla a les monedes- M'han maltractat i m'he doblegat a les seves ordres per no rebre, i ja n'hi ha prou! Jo els hi tornaré el doble. Sobretot a tu, Escanyapobres. Tot el poble us odia i jo no en sóc menys, sé el que li vas fer al notari Xirinac, senyora Tuies, l'escrivent del poble m'ho explicà tot; i tu Oleguer, sé el que li vas fer a l'Eloi. Ja veuràs el final que et trobaràs, ja veuràs...



AUTORES: Elena Canuto, Anaïs Gil i Tània Crespo

sábado, 12 de mayo de 2018

La venjança en L'Escanyapobres

La venjança és una reacció intrínseca de la naturalesa humana. Tota persona ha pensat a venjar-se de qui li ha fet mal. És una manera instintiva de defensar-se davant d'una agressió, atès que ningú no desitja passar comptes amb una persona que li ha fet un favor, sinó que la venjança és fruit d'un dany important que generalment rep una persona innocent. La malvestat d'una tercera persona cova la malícia en un mateix i, així, des de temps molt pretèrits podem trobar en la literatura episodis plens d'aquest sentiment que ens és tan familiar. 

"La venjança es dolça i no engreixa" Alfred Hitchcock.

Hi ha tres principals tipus de venjança: en primer lloc, la venjança reactiva, que és aquella que no està pensada fredament i que, en conseqüència, neix a l'instant, és natural i quasi infantil; en segona posició, cal destacar la venjança obsessiva, la qual destaca per perdre la noció de la realitat i capficar-se totalment en un únic objectiu vital, sovint injust i desproporcionat, de venjança; finalment, ens trobem amb la venjança freda, que es distingeix de les altres dues per la seva falta de rancor i, per tant, demana calma i una bona dosi d'intel·ligència. 




Els déus de l'Acròpoli ja estaven farcits de venjances i, per tant, la literatura dels clàssics grecoromans també. Només cal, doncs, que ens fixem en figures com Agamèmnon i Menelau, que van venjar-se de Paris de Troia en la Ilíada, o en personatges com Medea, la qual va matar els seus propis fills per torturar a Jàson. En la literatura més moderna cal ressaltar el capità Ahab de l'obra Moby Dick, que persegueix una balena per tot l'oceà amb l'únic objectiu d'acabar amb la seva existència. Malgrat tot, aquest fet òbviament no li tornarà la cama que es va empassar l'animal. En la literatura romàntica aquest element es converteix en una característica indestriable: només cal recordar obres com Cims Borrascosos, en el qual el personatge de Heathcliff perpetua una venjança en més d'una generació, o -encara que formi part de l'època victoriana- David Copperfield, en la qual el protagonista finalment es pot venjar d'un tirà anomenat Murdstone, que, amb la seva actitud inhumana, va provocar la mort de la seva mare i la destrucció de la seva infància. 





Amb tot, es pot sentenciar que la venjança en la majoria dels casos és una activitat que podreix la persona, però que en d'altres pot arribar a ser sinònim de justícia. Per tant, ¿és proporcional la reacció de l'Eloi? Encara que per culpa de l'Oleguer hagi perdut la feina i l'hagi mossegat un ase a la gepa,  ¿és una venjança justa o potser el càstig de la mort era massa sever? ¿Els actes de l'Eloi són morals perquè ha matat una persona plena d'avarícia i maldat o això no l'eximeix de la condemna? 


















domingo, 6 de mayo de 2018

La figura de l'avar

Al llarg de la història de la literatura, la figura de l'avar ha estat objecte de gran interès. Són moltes les personalitats que han estat captivades per escriure sobre aquest prototip tan peculiar. Nosaltres, estudiants de Literatura i Societat, ens hem parat a reflexionar i comparar diverses obres. Hem analitzat L'avar, de Goldoni; El mercader de Venècia, de Sheakespeare; L'avar, de Molière i El conte de Nadal, de Charles Dickens. De totes aquestes, ens hem quedat amb aquesta última. Així doncs, hem comparat els trets més rellevants d'aquest avar, de nom Scoorge, amb l'Oleguer, l'avar de L'escanyapores.

Per una banda trobem diverses peculiaritats que ens porten a pensar que molts autors s'han inspirat en obres prèvies. Per l'altra, algunes inversemblances que fan de cada una obres úniques.

    
      Imagen relacionada

L'Oleguer i el Scoorge, són dos persones d'edat avançada a qui els repugna la humanitat i tota mena de relacions personals, no els importa viure pèssimament amb l'objectiu d'estalviar. El seu desig és posseir riqueses, com més millor, sense límit. Els seus aspectes físics encaixen, si més no, a la perfecció.

(...) Un vell i cobejós pecador que aferrava, espremia, arrancava, arrabassava i espoliava! Era dur i esmolat com el sílex, del qual cap tros d'acer no havia assolit de fer saltar mai ni una espurna de generositat, i caut, tancat i solitari com una ostra. La seua fredor interior li glaçava les velles faccions, li congelava el nas punxegut, (...).

El conte de Nada, Charles Dickens


Era altot i ossut, però magre i cappetit. Com a bon moreu, tenia negres nines les dels seus ulls, fredes escorcolladores mentre escoltava, guspirejants o dolces quan la seva paraula ho requeria. Gairebé barbamec, tenia, no obstant, gruixudes celles, unides sobre el seu nas llarguet i cantellut. (...)

L'Escanyapobres, Narcís Oller



L'Oleguer se'ns presenta com un personatge sense família fins que es casa amb la Tuies. Scoorge sí que es mou al voltant d'un entorn familiar, però sempre des de l'antipatia, per obligació més que per simple afecte. L'Oleguer i la Tuies, personatge femení que també forma part dels avars de la literatura, acaben vivint en un castell en ruïnes, que cau a trossos i tan fet malbé per dins com ells mateixos. Scoorger no se'n va de gaire. Viu en un edifici fred i hostil, com un pobre. Tots dos, o tots tres, si incloem la Tuies, viuen en un neguit permanent, una por a ser robats que no els permet despistar-se ni un moment. No se'n fien de ningú, fan guàrdia el temps que calgui i necessiten constantment assegurar-se de tenir-ho tot tal com ho han deixat.
Pel que fa a les seves labors, l'Oleguer és un home que es dedica a vendre gra o a fer crèdits a la fonda. Scrooger, un empresari dedicat a explotar als seus treballadors sense ordre ni pietat. Tots dos tenen una rutina establerta que els porta a sufocar-se davant qualsevol imprevist. Així mateix, els dos es veuen enfrontats a desfer-se de la seva avarícia. En el cas de Scrooger, als voltants de la nit de Nadal, trobant-se ell tot sol a les fosques i trist, se li apareixen tres esperits del passat que el fan reflexionar, l'única cosa que li toca l'ànima en tota la novel·la. Aquests tres esperits, portant-li records passats, li fan veure les coses d'una altra manera. Això el convida a fer un canvi radical i a gaudir, com tothom, de l'esperit de Nadal. Un cop passats els ensurts i després d'una bona estona conversant amb els fantasmes, surt de casa escopetejat i content, disposat a gastar, a passar una nit envoltat de la família i disposat a pagar els treballadors.

-Em sent lleuger com una ploma, feliç com un àngel, alegre com un escolar. Em sent atordit com un borratxo. Feliç Nadal a tothom! Feliç any a tot el món! Ei! Visca! Hola!

El conte de Nada, Charles Dickens

Resultado de imagen de charles dickens el conte de nadal



En l'obra de L'escanyapobres, no podem parlar d'un penediment semblant, però sí que s'hi fa una aproximació. Parlem del moment en què l'Oleguer és segrestat i li escriu a la Tuies per dir-li que pagui el rescat i que oblidi quan li va dir, que per res del món, pagués mai res a ningú, ni si es tractés d'un segrest, cosa que probablement no seria cert, sinó més aviat algú intentant estafar-los.

No et recordis del que et deia: me'n desdic de debò. No te'n demanaré compte, no; encara et besaré les petjades. M'hauràs salvat d'una mort esgarrifosa. Ves si et deuré, que t'ho donaré tot, tot. Tuies, per Déu! No puc més! Salva'm! Demà ja no hi seràs a temps!

L'Escanyapobres, Narcís Oller


Aquí comprovem, que si parlem d'un penediment en L'escanyapobres, en tot cas ja és massa tard. Un final tràgic, quan al cap d'un temps uns minaires troben l'Oleguer penjat, tanca la novel·la.