Adaptació teatral

Teatralització d'una escena de L'Escanyapobres

ESCENA ÚNICA

(Ja ha caigut la nit, l'Oleguer acaba d'arribar de treballar de la Coma i es dirigeix a l'habitació per seguir comptant monedes juntament amb la Tuies. Tots dos asseguts sobre el llit de matrimoni compten les seves piles de monedes extretes del seu amagatall. Mentrestant, la jove criada, la Coixeta, es troba rere la porta espiant, ja que el seu neguit causat per la convivència al castell no la deixa dormir.)


OLEGUER Aquest són els meus; aquells els teus. Després me'ls deixaràs comptar oi?

TUIES Sí, però tu també els teus: si no, de cap manera.

OLEGUER Per res del món no donis un quarto, em sents? Mira, quines dobles de quatre! Semblen gira-sols! Ves qui se'n desfà! Bé en tenim prou de diners, a fora!

TUIES Bé ho pots dir! Però què hi farem, Oleguer, si no crien d'altra manera?

OLEGUER Quantes en tens, de perruca?

TUIES Jo dues-centes.

OLEGUER Ei, que te n'amagues 10! Ahir jo les vaig comptar. Vaja! Dóna-me'n cinc i estarem iguals.

TUIES Sí! Ara hi corro!

OLEGUER Demà en buscaré cinc més per a cadascú.

TUIES No m'agafes, noi; cadascú amb el que és seu.

OLEGUER Vinga tornem a comptar!

(Mentrestant, fora de l'habitació, la Coixeta es troba remugant sobre el tracte de l'Oleguer i la Tuies envers ella).

COIXETA Ai! Aquests amos no em donen menjar més que pa i aigua, no em crec que siguin pobres... Mengen poc i van amb roba apedaçada, els ha de sobrar diners per força! -passa vora la porta i sent als amos murmurant- Què és el que sento? -s'acosta més a la porta- Números?

(L'Oleguer i la Tuies comencen a recomptar).

OLEGUER Set, vuit, nou...

TUIES En falten deu, on són? Estic completament segura que n'eren trenta, perquè d'una altra cosa no, però amb el tema dels diners no se m'escapa ni una! Segur que deu haver estat la Coixeta. D'ella no me'n fio ni un pèl. Aquí calladeta calladeta, però segur que a la mínima que ens veu despistats posa la mà allà on no li pertoca!

OLEGUER Estàs segura? Mira que la tinc ben amenaçada.

TUIES Què pot haver passat sinó? Els diners no volen per la finestra!

(L'Oleguer i la Tuies obren la porta de la seva habitació i, a l'altra banda, es troben a la Coixeta, arreplegada en un costat, ja que els ha estat espiant tota l'estona).

OLEGUER Què hi fas aquí espiant? De ple que t'hem enxampat! No hauràs pas estat tu qui ens ha robat les monedes, no ''cara-dura''?

TUIES Això això!! Amb les mans a la massa! On les tens?

COIXETA Jo no he agafat res!

OLEGUER I com ho demostres? On erets aquest matí? -amb to acusatiu-.

COIXETA Netejant la primera planta. La gent del poble creu que hi ha fantasmes al castell i us tenen por.

OLEGUER Fantasmes?

TUIES Por? -es miren entre ells i l'Oleguer reacciona-.

OLEGUER No diguis ximpleries! Aquests del poble no s'haurien de posar amb els nostres assumptes!

COIXETA Que sí! Veuen llums per tot el castell!

TUIES Mentidera! Pocavergonya! Que a sobre te'n rius de nosaltres a la cara! Torna'ns els diners ara mateix o digues on els tens!

OLEGUER Ja està bé de dir disbarats!  Fins que no ens tornis els diners no et donarem menjar!

COIXETA Pa i aigua? Només em doneu això! És una misèria! -va dir enfurismada-.

OLEGUER En lloc de robar i retreure'ns coses, ens hauries de besar els peus. Dona gràcies que et donem quelcom i tens on caure morta... A més, ja t'hem dit molts cops que no estem bé de diners, si no mira com anem vestits... No ens podem permetre malversar el poc que tenim.

COIXETA Sí, és clar! -va dir amb ironia- Però qui diu que no compreu roba perquè te l'arregla la senyora si no és per estalviar diners i així tenir-ne més? Sou uns avars! Ja ho diu la gent del poble ESCANYAPOBRES! -va dir assenyalant a l'Oleguer-.

TUIES Què ens has dit?!? -va dir sorpresa-.

OLEGUER Fora d'aquí! Avui mateix et quedes al carrer! No et vull veure mai més per aquí, has sentit? Mai més!
I una altra cosa et diré, pobra de tu si ho dius a algú, m'has sentit? No tinguis valor d'explicar res del que els teus ulls han vist en aquest castell o ja et pots acomiadar de la vida.

COIXETA Més igual! Visc millor treballant de qualsevol altra cosa que aquí! Apa! Adeu-siau!

(La Coixeta va agafar les seves poques pertinences i les va posar dins un farcell. Seguidament va sortir per la porta. L'Oleguer i la Tuies, tot i haver-la acomiadat sobtadament, havien de recuperar-la. Qui els assegurava que callaria? La Coixeta tenia planejada una venjança, però calia temps. Tragué les deu monedes que havia trobat aquell matí sota les mantes del llit dels amos i somrigué).

COIXETA Vosaltres m'ajudareu a sobreviure i a cobrar la meva dolça venjança. -parla a les monedes- M'han maltractat i m'he doblegat a les seves ordres per no rebre, i ja n'hi ha prou! Jo els hi tornaré el doble. Sobretot a tu, Escanyapobres. Tot el poble us odia i jo no en sóc menys, sé el que li vas fer al notari Xirinac, senyora Tuies, l'escrivent del poble m'ho explicà tot; i tu Oleguer, sé el que li vas fer a l'Eloi. Ja veuràs el final que et trobaràs, ja veuràs...


AUTORES: Elena Canuto, Anaïs Gil i Tània Crespo