La figura de l'avar

Al llarg de la història de la literatura, la figura de l'avar ha estat objecte de gran interès. Són moltes les personalitats que han estat captivades per escriure sobre aquest prototip tan peculiar. Nosaltres, estudiants de Literatura i Societat, ens hem parat a reflexionar i comparar diverses obres. Hem analitzat L'avar, de Goldoni; El mercader de Venècia, de Sheakespeare; L'avar, de Molière i El conte de Nadal, de Charles Dickens. De totes aquestes, ens hem quedat amb aquesta última. Així doncs, hem comparat els trets més rellevants d'aquest avar, de nom Scoorge, amb l'Oleguer, l'avar de L'escanyapores.

Per una banda trobem diverses peculiaritats que ens porten a pensar que molts autors s'han inspirat en obres prèvies. Per l'altra, algunes inversemblances que fan de cada una obres úniques.

    

      

L'Oleguer i el Scoorge, són dos persones d'edat avançada a qui els repugna la humanitat i tota mena de relacions personals, no els importa viure pèssimament amb l'objectiu d'estalviar. El seu desig és posseir riqueses, com més millor, sense límit. Els seus aspectes físics encaixen, si més no, a la perfecció.

(...) Un vell i cobejós pecador que aferrava, espremia, arrancava, arrabassava i espoliava! Era dur i esmolat com el sílex, del qual cap tros d'acer no havia assolit de fer saltar mai ni una espurna de generositat, i caut, tancat i solitari com una ostra. La seua fredor interior li glaçava les velles faccions, li congelava el nas punxegut, (...).

El conte de Nada, Charles Dickens


Era altot i ossut, però magre i cappetit. Com a bon moreu, tenia negres nines les dels seus ulls, fredes escorcolladores mentre escoltava, guspirejants o dolces quan la seva paraula ho requeria. Gairebé barbamec, tenia, no obstant, gruixudes celles, unides sobre el seu nas llarguet i cantellut. (...)

L'Escanyapobres, Narcís Oller



L'Oleguer se'ns presenta com un personatge sense família fins que es casa amb la Tuies. Scoorge sí que es mou al voltant d'un entorn familiar, però sempre des de l'antipatia, per obligació més que per simple afecte. L'Oleguer i la Tuies, personatge femení que també forma part dels avars de la literatura, acaben vivint en un castell en ruïnes, que cau a trossos i tan fet malbé per dins com ells mateixos. Scoorger no se'n va de gaire. Viu en un edifici fred i hostil, com un pobre. Tots dos, o tots tres, si incloem la Tuies, viuen en un neguit permanent, una por a ser robats que no els permet despistar-se ni un moment. No se'n fien de ningú, fan guàrdia el temps que calgui i necessiten constantment assegurar-se de tenir-ho tot tal com ho han deixat.
Pel que fa a les seves labors, l'Oleguer és un home que es dedica a vendre gra o a fer crèdits a la fonda. Scrooger, un empresari dedicat a explotar als seus treballadors sense ordre ni pietat. Tots dos tenen una rutina establerta que els porta a sufocar-se davant qualsevol imprevist. Així mateix, els dos es veuen enfrontats a desfer-se de la seva avarícia. En el cas de Scrooger, als voltants de la nit de Nadal, trobant-se ell tot sol a les fosques i trist, se li apareixen tres esperits del passat que el fan reflexionar, l'única cosa que li toca l'ànima en tota la novel·la. Aquests tres esperits, portant-li records passats, li fan veure les coses d'una altra manera. Això el convida a fer un canvi radical i a gaudir, com tothom, de l'esperit de Nadal. Un cop passats els ensurts i després d'una bona estona conversant amb els fantasmes, surt de casa escopetejat i content, disposat a gastar, a passar una nit envoltat de la família i disposat a pagar els treballadors.

-Em sent lleuger com una ploma, feliç com un àngel, alegre com un escolar. Em sent atordit com un borratxo. Feliç Nadal a tothom! Feliç any a tot el món! Ei! Visca! Hola!

El conte de Nada, Charles Dickens





En l'obra de L'escanyapobres, no podem parlar d'un penediment semblant, però sí que s'hi fa una aproximació. Parlem del moment en què l'Oleguer és segrestat i li escriu a la Tuies per dir-li que pagui el rescat i que oblidi quan li va dir, que per res del món, pagués mai res a ningú, ni si es tractés d'un segrest, cosa que probablement no seria cert, sinó més aviat algú intentant estafar-los.

No et recordis del que et deia: me'n desdic de debò. No te'n demanaré compte, no; encara et besaré les petjades. M'hauràs salvat d'una mort esgarrifosa. Ves si et deuré, que t'ho donaré tot, tot. Tuies, per Déu! No puc més! Salva'm! Demà ja no hi seràs a temps!

L'Escanyapobres, Narcís Oller


Aquí comprovem, que si parlem d'un penediment en L'escanyapobres, en tot cas ja és massa tard. Un final tràgic, quan al cap d'un temps uns minaires troben l'Oleguer penjat, tanca la novel·la.