La Coma

Aquesta setmana us parlarem del lloc que ha escollit el nostre grup per seguir la pista de l'Oleguer, l'escanyapobres.

Un cop abandona Pratbell marxa a viure a la Coma on hi té unes terres per sobreviure. Allí intentarà passar pàgina i començar una nova vida.

La novel·la de l'Escanyapobres fa una descripció de la Coma que ens dóna els detalls clau per poder situar en el mapa el seu lloc real.

Si busquem al DIEC2, ens diu que una coma és una depressió més o menys pregona i planera en un terreny de muntanya.

A partir d'aquí només ens cal seguir les pistes.

«S'esqueia la Coma a sol ponent, dins d'una fondalada tranquil·la i apacible, encara que un xic tristoia pel to negrós que donava als vessants l'espès alzinar que els coronava. Pel galze dels vessants corria una riera sense nom que regava l'horta de la hisenda i alguns pollancres d'extremada alçària. El vessant de ponent, abans d'arribar a l'aigua, s'aplanava, formant dalt de la riera com un graó esgaiat que tindria ben bé una trentena de jornals. Al mig hi havia la masia, una casa de pagès, de teulada a dos vessants; l'era als seus peus, dins del barri, que una esberlada porta de fusta tancava. Un balcó tan llarg com el davanter donava esbarjo al primer pis, i, sense ordre ni concert, unes quantes construccions miserables s'arrapaven a l'entorn de l'edifici per a l'allotjament de les bèsties i per a altres serveis secundaris. El primer pis era ben bé l'allotjament del senyor: per la part del davant dominava tota l'horta, estesa als seus peus com esplèndid tapís moradenc, llistat de verd en oposats sentits; més amunt, els camps; i, més amunt encara, la vinya, cobrint amb aire desmaiat els primers geps de la muntanya. Per la part del darrere, la costa s'accentuava ràpidament, i, de la carena a baix, l'amo podia albirar les ombrívoles interioritats d'aquell bosc ferreny que semblava lliscar a pleret i cautelós cap a la plana.»

L'Escanyapobres, capítol III:56

Per tant, sabem com ha de ser el terreny que hem de buscar, la masia, el seu entorn i que entre Pratbell i la Coma hi ha unes dues hores de camí, tal com ens indica al final del capítol II.

Ara és l'hora de començar a investigar. D'ara endavant us anirem informant de les conclusions que anirem extraient.